Netejar és una de les tasques de cura que més repetim, sigui quin sigui el seu format, rentar els plats, la roba, la casa o els nostres cossos. De fet, històricament les cases i els pobles han construït espais propis on netejar la roba, el safareig, cosa que reflecteix la rellevància d’aquesta tasca pel sosteniment de la vida. Tot i així, ha estat una acció desvaloritzada socialment fins que la indústria no va adonar-se que hi havia un nínxol de mercat en la fabricació de productes i màquines. La indústria apoderant-se dels recursos i coneixements científics de la química i la mecànica ofereix solucions ràpides per la neteja de la llar i dels cossos. Aquest procés, ajuda a oblidar que convivim amb la ciència i alhora descuida el coneixement de la cultura científica rere aquestes accions tan quotidianes. El coneixement d’aquestes expressions de ciència en la quotidianitat que podria revertir en nosaltres, les usuàries, per generar recursos i processos propis. Us convidem a fer un recorregut per la química amagada en l’acció de netejar.
Viatgem fins a la pica de la cuina que acumula un munt de plats bruts per rentar. Si els plats, paelles i cassoles els cataloguem com a bruts és que moltes vegades acumulen restes de grasses. Aquestes no es netegen només esbandint-les sinó que requereixen fregar-les amb sabó a causa d’una característica intrínseca dels compostos greixosos: no són solubles en l’aigua ja que la seva densitat és inferior a la de l’aigua. A causa d’aquesta dificultat introduïm el sabó que ens ajuda a rentar els plats i desengrassar les paelles. Però perquè el sabó és capaç de netejar?
El sabó és una sal soluble en aigua que permet netejar molècules insolubles en l’aigua, com la grassa, creant càpsules esfèriques per amagar les grasses a dins i fer que el conjunt sigui soluble. La característica clau de les molècules de sabó per formar aquests embolcalls és tenir dos extrems diferents: una punta és hidròfoba i insoluble (li agrada la grassa però no l’aigua) i l’altra punta és hidròfila i soluble (li agrada l’aigua però no les grasses). Quan les molècules de sabó troben una grassa s’organitzen al voltant d’ella situant l’extrem hidròfob a la grassa i l’hidròfil a l’aigua formant la càpsula anomenada micel·la. Aquesta micel·la és capaç de viatjar de forma soluble en l’aigua.
Però no només rentem els estris de la cuina amb sabó sinó també taques de la roba i el paper de sabó o el detergent és exactament igual. La mecànica de la rentadora ajuda al sabó a barrejar-se amb l’aigua i arribar a tots els greixos.
D’altra banda, l’ús del sabó també es situa en la neteja dels nostres cossos ja que a la pell s’acumulen moltes grasses. Recentment ha incrementat la seva rellevància per la seva capacitat de desinfecció. L’acció desinfectant radica en el fet que els microorganismes contenen grasses en els seus embolcalls i membranes que els envolten, aleshores la punta hidròfoba de la molècula de sabó s’insereix en aquests embolcalls, trencant-los i destruint el germen.
A les estanteries del safareig també tenim altres productes desinfectants que contribueixen a la neteja com el lleixiu. En aquest cas, el component clau perquè el lleixiu desinfecti és el clor amb la forma química d’hipoclorit sòdic. Quan aquest entra en contacte amb l’aigua genera l’àcid hipoclorós un agent oxidant molt potent, una molècula molt inestable que tendeix a captar electrons d’altres molècules. Que un element robi electrons a un altre provoca canvis en l’estructura de les molècules cosa que les inhabilitarà. Posem un exemple, si els electrons fossin claus i cargols d’una cadira si desapareguessin la cadira perdria la seva funció perquè la seva estructura no será estable i es desmontaria. Aquest procés s’anomena desnaturalització de les proteïnes i el lleixiu el produeix en molècules clau per la vida cosa que dificulta la supervivència de microorganismes i de les nostres cèl·lules.
Aquesta entrada s’ha realitzat a través de les preguntes formulades a la secció del FAQs de Ciència” de l’Instagram de Luciferases. Gràcies a les que contribuïu a generar debat i coneixement a través de qüestionar-vos científicament la vostra quotidianitat.
LUCIFERASES 