L’etimologia de la paraula vacuna té molt a veure amb el seu descobriment que va permetre que el 14 de maig del 1796 s’apliqués la primera vacuna de la història dissenyada contra la verola. L’origen del nom de vacuna prové de la verola bovina anomenada Variolae vaccinae en llatí. Però perquè es van fixar amb la verola bovina?
Tot va començar quan Edward Jenner observant les grangeres de vaques va adonar-se que aquestes quedaven protegides de la verola humana perquè prèviament s’havien infectat de la verola bovina, una variant molt més lleu de la malaltia. L’observació suggeria la hipòtesi que l’exposició a un agent infecciós semblant i menys patogen també estimulava el sistema immunitari contra la variant més patogen. D’aquesta idea es va conjugar amb la pràctica oriental d’inoculació que es basa en introduir l’agent infecciós en una persona sana per generar immunitat adquirida, però amb el desavantatge que molts cops també es desenvolupava la malaltia. El desencadenant innovador i crucial per idear la tècnica de la vacunació va ser combinar la inoculació amb d’una variant menys patògena de la malaltia perquè la clau de la recepta de la vacuna és trobar l’agent que generi una resposta immune eficaç i no causi la malaltia.
Aquest agent menys patogen ha de contenir fragments exclusius del patogen que es trobin a l’exterior d’aquest, com toxines o proteïnes de membrana, i que no es trobin en les cèl·lules pròpies perquè així el sistema immune el detecti com un agent estrany.
Però… ens hem posat les ulleres liles i hem investigat sobre el tema que ens ha portat a descobrir la història de Lady Mary Montagu i el seu paper en la vacunació. Una història que a dia d’avui es coneix gràcies al llibre epistolar de la seva correspondència “Cartas des de Estambul”.
Lady Mary Montagu va viure el segle XVII trencant els cànons de l’aristocràcia anglesa viatjant, escrivint i reivindicant-se com a feminista per la lluita a l’accés a l’educació i la cultura. De la seva estada a Istanbul, va observar i aprendre una curiosa tradició de la medicina oriental que requeia en les dones grans de la comunitat, la variolització. Avui dia s’anomena inoculació i és l’acció d’introduir un agent infecciós en una persona sana per generar immunitat adquirida. Una pràctica molt eficient i desconeguda a Europa que inspiraria la posterior vacunació.
Lady Montagu va voler emprendre la missió de portar aquesta útil pràctica a occident. Tot i pertànyer a l’aristocràcia, el seu coneixement quedava exclòs, ja que metges i científics no acceptaven consells de dones i l’església catòlica va catalogar la pràctica d’heretge i per tant, pràctica desestimada. Però gràcies a la seva tenacitat va aconseguir fer circular la inoculació en diverses comunitats i fer el primer estudi clínic en persones preses on van observar que funcionava. Trenta anys més tard la vacunació s’inspirava en la variolització.
El procés del descobriment de la vacunació no hauria estat possible sense la medicina oriental que practicava la inoculació i sense el paper divulgatiu que va fer Lady Mary Montagu.
LUCIFERASES 