
Katherine Johnson, Mary Jackson i Dorothy Vaughan van ser les tres dones afroamericanes que van calcular la trajectòria del primer coet que va arribar a la lluna, fent possible que l’ésser humà fa 50 anys trepitges territori lunar per primer cop.
A l’espai la gravetat és gairebé nul·la, per això, en aquest experiment jugarem amb la gravetat. La gravetat és una deformació de l’espai – temps que provoca que els cossos es desplacin cap a l’objecte que té més massa, que en el nostre cas aquí, és la Terra. A l’espai això no succeïx: ni els cossos, ni nosaltres anem cap avall.
Informació i il·lustració extreta del conte “L’Heura i el misteri del llibre en blanc”: https://media-edg.barcelona.cat/wp-content/uploads/2019/07/22105149/Conte-LHeura-i-el-misteri-del-llibre-en-blanc.pdf
Juguem amb la gravetat
Material: tres rectangles de cartró pluma o cartolina, cola i pinzells, tisores, paper brillant o de colors, cordill, cinta adhesiva, got de plàstic i aigua per provar el girador.
- Enganxarem els tres rectangles de cartó ploma uns sobre l’altre, fent un bloc.
- Utilitzarem el bloc de cartó ploma com a plantilla en el paper brillant o de colors. Farem dos retalls, un per davant i l’altre per darrere.
- Retallarem dues tires de cordill, de la mida del nostre ombro fins a la mà.
- Enganxem cinta adhesiva a les tires del cordill de forma que facin una X i passin per les cantonades del rectangle. Per aquest pas, és important que us ajudeu entre dos: un aguanta el cordill, l’altra enganxa la cinta adhesiva.
- Els extrems dels cordills sobrants, s’hauran d’unir amb un nus el més a dalt que es pugui. Molt important: ha de quedar anivellat.
- Ara ja podem decorar com més ens agradi.
- I ara només queda provar-lo: omplim el got d’aigua i el posem al centre. Comencem a fer-lo girar, no hauria de vessar-se ni una gota d’aigua, però per si de cas, no omplim del tot el got 🙂